TREBALL DE SÍNTESI

El gran teatre, "El Liceu"

El dimarts passat, és a dir, el 13 de maig de 2014 vàrem anar a una excursió, que va tenir lloc a Barcelona. Durant aquest reportatge hi hauran explicades les explicacions que ens van donar durant la visita al gran teatre de Barcelona, el conegut com “El Liceu”.

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm. 51-59.           
És el teatre d'òpera més gran d'Europa.

Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser, a més de la primera sala d'òpera de Catalunya i d’Espanya, el punt de referència, de confluència i d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona. Va ser el termòmetre de les seves etapes d'esplendor, de desenvolupament, de decadència i de les seves inquietuds.

Esdeveniments reconeguts

Aquest gran teatre també ha tingut esdeveniments molt reconeguts, uns d’ells són els següents:

La inauguració del Liceu. Va tindre lloc el 4 d’abril de 1847 amb la funció inaugural d’una simfonia de Joan Melcior Gomis, el drama Don Fernando el de Antequera de Ventura de la Vega, una dansa de tipus andalús titulada “Rondeya”, del músic Josep

Jurch, i una cantata en italià de Joan Cortada amb la música de Marià Obiols.

Un altre esdeveniment, el qual es tràgic. L’incendi del teatre va ser el 14 d’abril del 1861, es va declarar un incendi, que va destruir totalment la sala i l'escenari.       
La reconstrucció, sota la responsabilitat de Josep O. Mestres, dins la tònica del primer edifici, va durar només un any. El teatre es va reobrr el 20 d'abril de 1862.

L’últim esdeveniment més conegut és el següent. La República nacionalitza el Liceu. Al començament de la Guerra Civil (1936-1939), el Liceu va ser nacionalitzat i convertit per les autoritats republicanes en Teatre Nacional de Catalunya, de cara a la seva protecció. El 1939, a l'inici de la dictadura franquista, va retornar als antics propietaris en el mateix règim de sempre.

Les sales més conegudes

Durant les explicacions vam visitar algunes de les sales més conegudes d’aquest teatre.          

El vestíbul. És un vestíbul històric d'estil eclèctic basat en el Renaixement. Ha estat restaurat amb un criteri de funcionalitat i se n'ha respectat l'elegància original. És la millor de les entrades per oferir als convidats el còctel de benvinguda.          
És una sala de 200 m², en la qual hi caben 200 persones a peu dret, (és a dir, una persona per metre quadrat).

El Saló dels miralls. És la saló que està decorat amb medallons i frases relatives a l'art i al teatre. De planta rectangular, però amb dos xamfrans a les cantonades del fons que donen a la façana de la Rambla. Aquest ha recuperat la seva esplendor després d'una restauració minuciosa. Una sala de descans històrica amb pintures al·legòriques al sostre i textos referents a l'art i a la música és un marc esplèndid per a sopars de gala.        
És una sala de 280 m², en la qual hi caben 280 persones a peu dret, (és a dir, una persona per metre quadrat).

La sala de projeccions. El Teatre disposa d'una sala de projeccions situada al mig del nou espai comercial del Liceu. Aquesta sala disposa d'un modern equipament audiovisual per celebrar des de rodes de premsa fins a presentacions de llibres o conferències. Està preparada per acollir qualsevol acte cultural o empresarial.

És una sala de 70 m², en la qual hi caben 43 persones a peu dret.

PROPOSTES

Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març

El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l'any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar.Arreu han sorgit iniciatives de caràcter divers per festejar-lo. Des de l'any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l'organització de diferents accions amb l'objectiu de difondre el fet poètic, des de lectures de poemes a diferents poblacions fins a l'edició d'un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a l'ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és poeta i traductora. Va iniciar la seva trajectòria literària el 1963 amb Vida diària i ha publicat, entre d’altres, Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps(1998). L’any 2002 va aplegar tota la seva obra a Al cor de les paraules. Posteriorment, ha publica Memòria de tu i de mi (2006) i El fred íntim del silenci (2009) També ha fet nombroses traduccions de poesia tant del català a l'anglès com de l'anglès al català, traduccions d’autores tan significatives com ara Adrienne Rich (Atles d’un món difícil, 1994), Sylvia Plath (Sóc vertical, 2006), Anne Sexton (Com ella, 2011) o Margaret Atwood. Per la seva trajectòria, i també per la publicació de l'antologia Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993), va rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1998. L'any 2008 és guardonada amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.

ELS NOSTRES CLÀSSICS

Unitat 5 - Itinerari poètic

1. La poesia

1.1 Ausiàs March: Lliri entre cards (El poeta de l’amor)

Ausiàs March neix a la població valenciana de Gandia cap al 1397. A 15 anys, es prepara per ser armat cavaller: es dedica a les justes, als tornejos i a les caceres, i participa en les festes cortesanes, on descobreix la poesia i la música trobadoresques. Després intervé en diverses expedicions militars a Itàlia al costat d’Alfons el Magnànim.

Respecte a la tradició trobadoresca, l’obra d’Ausiàs aporta dues innovacions importants: en l’aspecte lingüístic, abandona la llengua provençal amb què fins llavors escrivien els poetes catalans i escriu la seva obra íntegrament en català; i pel que fa el contingut, abandona els tòpics trobadorescos i basa la seva poesia en la pròpia experiència. La lírica d’A. March, doncs, és una lírica del jo, és a dir, parla de les seves inquietuds, dels seus pensaments, dels seus dubtes i, sobretot, de les seves reflexions sobre l’amor.

Un dels seus poemes més coneguts és Morir per amor:

Colguen les gents ab alegria festes,

loant a Déu, entremesclant deports;

 places, carrers e delitables orts


sien cerquats ab recont de grans gestes;

e vaja yo los sepulcres cerquant,

interrogant ànimes infernades,

e respondran, d'altre que mi

Cascú requer e vol a son senblant;

per ço no·m plau la pràctica dels vius.

D'imaginar mon estat són esquius;


sí com d'om mort, de mi prenen espant.

 Lo rey xipré, presoner d'un heretge,


en mon esguart no és malauyrat,


car ço que vull no serà may finat,


de mon desig no·m porà guarir metge.

Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge

e per tots temps brota la carn de nou,

en son menjar aquell ocell may clou;

 pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge;

 car és hun verm qui romp la mia pensa,

 altre lo cor, qui may cessen de rompre,

 e llur treball no·s porà enterrompre

sinó ab ço que d'aver se defensa.

E si la mort no·m dugués tal offensa

-ffer mi absent d'una tan plasent vista-,

no li graesch que de tera no vista


lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa

 de perdre pus que lo ymaginar


los meus desigs no poder-se complir;

e si·m cové mon derrer jorn finir,

seran donats térmens a ben amar.

E si·n lo cel Déu me vol allogar,


part veura Ell, per complir mon delit

serà mester que·m sia dellay dit


que d'esta mort vos ha plagut plorar,

penedint-vos com per poqua mercè

mor l'ignoscent e per amar-vos martre:

cell qui lo cors si ferm cregués

si ferm cregués que·us dolrríeu de se.

Lir entre carts, que·s pot bé fer

de l'arma vol departre, que·us dolrríeu de se.

vós sabeu e yo sé hom morir per amor;

creure de mi, que só en tal dolor,


no fareu molt que·y doneu plena fe.

1.2. Jacint Verdaguer: L'Atlàntida i Canigó

Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 - Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902), prevere, és un dels Més Grans poetes que s'han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També és Coneix Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel Fet de ser sacerdot.
Els seus poemes més coneguts són L'Atlàntida i el Cantigó.