TIPUS DE TEXT

4. El text informatiu

És el que presenta informacions sobre fets i esdeveniments d'actualitat amb l'objectiu de fer arribar al públic en genera tot allò que passa al món.

4.1. La notícia, la crònica i el reportatge

La notícia és un article informatiu que explica un fet o un esdeveniment d'actualitat de la manera més objectiva possible.
Se solen presentar el titulars, l'entradeta i el cos.
El contingut d'una notícia se sol respondre les sis preguntes bàsiques que hi ha en l'estrella de la informació:

• Qui?
• Què?
• Quan?
• On?
• Com?
• Per què?

 La crònica és un article periodístic que, a més d'informar, ofereix elements d'anàlisi i valoració.

El reportatge és un treball periodístic que consisteix a desenvolupar i documentar de manera àmplia un tema determinat, que no ha de ser de l'actualitat.

ORTOGRAFIA

3. Els signes de puntuació

3.1. El punt

El punt indica una pausa major i s'utilitza al final  d'una oració independent, és a dir, que no està enllaçada sintàcticament amb cap altre. 

• El punt i seguit: És el que separa dues oracions independents entre si.
• El punt i a part: És el que marca el fi d'un paràgraf.
• El punt final: És el que marca l'acabament d'un text.

Ho podrà veure en el següent exemple.

-El clavell o amb el seu nom científic Dianthus és un génere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies.

La majoria de les espècies es coneixen amb els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet. Són originaries principalment d'Euràsia amb algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) a l'amèrica subàrtica.

3.2. El punt i els signes d'interrogació i d'admiració

Quan el signe d'interrogació (?) i el signe d'admiració o d'exclamació (!) coincideixen amb un punt, aquest s'elimina. En aquest cas, la primera lletra de la frase següent s'escriurà amb majúscula. Ho podràs observar al següent exemple:

- Tinc molta gana! Porto cinc hores sense menjar res.

- Que t'he fet mal? Ha estat sense voler.

3.3. El punt i la coma

El punt i coma indica una pausa mitjana, més llarga que la coma i més curta que el punt. Per això s'utilitza per separar dues oracions completes, però que estan estretament relacionades pel significat. Ho podràs veure al següent exemple:

-Ahir vaig fer moltes coses amb els amics de la classe, primer, vam anar a cinema, a veure una pel·lícula que va ser molt divertida; després vam a anar a prendre un gelat, jo me'l vaig menjar de xocolata; finalment vam anar a fer una volta pel centre de Reus.

3.4. Els dos punts

Els dos punts marquen una pausa mitjana i s'utilitzen principalment per introduir un exemple o una enumeració que explica o aclareix una idea anunciada. Ho podràs veure al següent exemple:

 - Vaig anar al supermercat i vaig comprar: dos paquets de cereals, cinc litres d'aigua, tres llaunes de coca-cola, etc.

3.5. L'abreviatura etc. i els punts suspensius

Els punts suspensius marquen una oració que resta inacabada. Doncs bé, al final d'uuna enumeració inacabada, escrivim punts suspensius o l'abreviatura etc. Però en cap dels cas podem escriure les dues coses alhora. Ho podràs veure al següent exemple:

- Menjava de tot: fruita, verdura, carn ...
-Menjava de tot: fruita, verdura, carn, etc.

ELS NOSTRES CLÀSSICS

Esquema de la literatura

ENTREVISTA

Deu preguntes per en Thubten Wangchen

El dia 29 d'octubre s'inaugurarà el curs 2013-14 a l'institut Domènech i Montaner. Vindrà en Thubten Wangchen, que va obtenir nacionalitat espanyola, convertint-se en uns dels primers ciutadans espanyols d'origen tibetà.

Hem d'escriure 10 preguntes, les que li preguntaré jo són:
1. En quina edat va decidir que es faries budista?
2. Per què va decidir fer-se budista?
3. Quina és la norma més estricta del budisme?
4. Sempre ha estat budista? O antigament va ser d'una altre religió?
5. Té alguna vestimenta obligatòria per a la religió?
6. Està casat o la religi´no li permet?
7. Vostè, perquè és vegetarià?
8. Practica algun esport o la seva religió no li permet?
9. Li va costa aprendre a meditar?
10. La seva religió l'obliga a rapar-se el cabell, o se'l va rapa perquè volia?

GRAMÀTICA

2. L'oració

2.1. L'anàlisi de l'oració simple

En l'estudi de la llengua, s'aplica l'anàlisi gramatical per identificar els elements que formen l'oració i la funció sintàctica que exerceixen.

En fer l'anàlisi gramatical d'uns oració, hem de considerar tres nivells: 

Nivell A

Les catagories lèxiques o gramaticals

Una carta enamorada arribà inexplicablement    a      l    nàufrag.

Det        N                  Adj              V                       Adv                 Prep    Det         N

Nivell B

Els sintagmes o estructures

Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.
                                                                                  SAdv                        SPrep
                                                                                                                                  
                       SN                                                           SV

Nivell C
Les funcions sintàctiques

Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.
(Esp)    (nucli)            (CN)             (nucli)                 (CC)                             (CI)
                                                                                                                                  
               (Subjecte)                                                 (Predicat)

2.2. El sistema nominal

El sintagma nominal és l'estructura gramatical formada per un nom (el nucli) i els altres elements que l'acompanyen (especificadors i complements).

1) una carta enamorada
         Det       N               Adj
       (Esp)    (nucli)        (CN)
                                                        
                           SN


      
2) una carta que parlava d'amor
        Det       N               oració adjectiva
        (Esp)  (nucli)                  (CN)
                                                                          
                                   SN


2.3. El sintagma verbal:

El sintagma verbal és l'estructura gramatical formada oer un verb (com a nucli) i els elements que l'acompanyen, anoments: CD, CI, CRV, CC, CAtr, CPred i CAg.

Arribà inexplicablement al nàufrag
    V                       Adv                           SPrep
(nucli)                  (CC)                                 (CI)
                                                                             
                                 SV




2.4. L'anàlisi de l'oració en forma d'arbre

Una manera molt clara de fer l'anàlisi d'una oració és representar-ne per mitjà d'un arbre, ho pots observar seguidament:

2.5. La concordança

Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una orció, els seus nulclis, és a dir, el nom (el nucli del SN) i el verb (el nucli del sintagma verbal) han de concordar en persona i nombre.

La Rita va llegir la carta en veu alta.
3a Pers          3a Pers
Sing.              Sing.
                                                                               
SN             SV
(Subjecte)   (Predicat)